en santi m’ha dit que l’escrigui alguna cosa en català, sigui el que sigui però que sigui en català, m’ha dit. i ho faig de bon grat, tot i que em costa una mica fer-ho. és com si et retrobessis amb un antic amant teu al carrer, i no saps què dir, i dius ostres, què tal, tant temps per guanyar-te uns segons. es molt estrany això de trobar-te amb un còmplice, una persona íntima, l’amor verdader que al final no ho era, l’amic amb qui passaves llargues estones xerrant, rient, amb qui comparties tants moments, tímides mirades i ullades agosarades. us mireu de fit a fit. ell es mossega el llavi, tu et lleves una grenya de la cara. us acomiadeu com al, dos petons a les galtes, vagi bé. li vols dir que amb el temps no oblides, però el dolor no es tan gran. tu no saps ni com començar, simplement no et surten paraules per a dir quelcom més. i te’n vas a casa i te n’adones que a vegades et deixen tan nua que fins i tot se’t ve el cor.
Sag hi auf Instagram
